El moviment estudiantil ha guanyant en dimensió europea amb el desenvolupament de l’espai europeu d’educació superior (EEES). La història de l’Europeans Students Union (ESU) és demostrativa d’aquesta evolució.
Va néixer el 1982 mitjançant l’agrupació de set sindicats d’estudiants (WESIB) per, simplement, recollir i distribuir la informació procedent dels organismes europeus en matèria d’educació.
L’èxit dels programes d’intercanvi Erasmus i Sòcrates va ampliar la nòmina de membres fins a 31 sindicats el 1992. Va passar a anomenar-se ESIB (sense la W de West). En aquell temps, les seves finalitats ja van adquirir un enfocament més representatiu dins les institucions europees.
Però va ser l’arrencada del procés de Bolonya el 1999 la que va consolidar l’ESU rebatejat en portaveu autoritzat en la convergència del sistema universitari europeu, representant més de deu milions de persones de 36 països diferents.
Per entendre les seves aportacions al procés de Bolonya, podeu consultar el document (en anglès), de novembre del 2008: Towards 2020: A Student-Centred Bologna Process.
Comparte:
Declaración de Bolonia
